-
Un equip d'investigació de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) analitza la influència dels microorganismes intestinals en la incidència del coronavirus i en la gravetat dels símptomes de la malaltia
-
En col·laboració amb l'Hospital Arnau de Vilanova de València investiguen els mecanismes immunològics pels quals el microbioma pot protegir o agreujar la infecció per COVID-19 en pacients amb càncer i població general
Un equip d'investigació de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), centre pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), estudia la relació dels microorganismes que viuen en l'intestí humà amb la taxa d'infecció pel virus SARS-CoV-2 que causa la malaltia COVID-19, així com amb la severitat dels símptomes associats a una excessiva resposta immunitària de l'organisme. Els resultats, que s'esperen a final d'any, avançaran el coneixement de la infecció causada pel coronavirus en pacients de més risc com els oncològics i en la resta de població.
El microbioma intestinal (microorganismes i els seus gens) regula el funcionament del nostre sistema immunitari, i pot influir en el risc de patir infeccions i en la resposta defensiva enfront d'aquestes. Amb la finalitat d'avaluar si això succeeix també en la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2, l'equip d'investigació liderat per la professora d'investigació del CSIC en el IATA Yolanda Sanz Herranz treballa en el projecte “Influència del microbioma intestinal en la infecció COVID-19 i en l'efectivitat de la immunoteràpia en pacients amb càncer i controls–BICOIN”, finançat per la Plataforma Salut Global del CSIC.
El projecte pretén determinar si les característiques del microbioma intestinal de l'individu estan relacionades amb la taxa d'infecció per COVID-19 i la severitat dels símptomes de la malaltia i les seues complicacions, derivades del desenvolupament de l'anomenada ‘tempesta de citocines’. Aquest procés es produeix com a conseqüència d'una reacció immunitària excessiva que provoca una inflamació sistèmica i que es relaciona amb la deterioració clínica i la mortalitat.
A més, aquest projecte servirà per a identificar els mecanismes immunològics pels quals el microbioma pot conferir protecció o susceptibilitat a la infecció per COVID-19 i influir en resposta immunitària de l'individu. Per exemple, en la generació d'anticossos protectors enfront del virus i en la resposta a les immunoteràpies (un tipus de teràpia contra el càncer que inhibeix el punt del control immunitari) en pacients oncològics, processos que també podrien protegir enfront de la infecció per COVID-19.
Per a Yolanda Sanz, “aquest estudi permetrà realitzar una millor predicció del risc i pronòstic de la malaltia, integrant informació no sols del genoma del subjecte i els seus comorbilidades, sinó també del seu microbioma, és a dir, definir amb major precisió qui són els pacients de més risc”. Per a la investigadora del IATA-CSIC, això també “permetrà realitzar una predicció més precisa de l'eficàcia de les teràpies de base immunològica, en incloure en l'estudi a pacients oncològics sotmesos a aquests tractaments”.
L'equip d'investigació espera tindre els primers resultats de l'estudi a la fi d'enguany. Aquests permetran avançar en el coneixement sobre la infecció causada pel virus SARS-CoV2 en pacients de més risc com els oncològics, així com en població general, contribuint a mitigar i superar els efectes de la pandèmia. L'estudi ha sigut finançat per la Plataforma Salut Global del CSIC i es desenvolupa en col·laboració amb l'Hospital Arnau de Vilanova de la ciutat de València.
Més informació:
https://pti-saludglobal-covid19.corp.csic.es/influencia-del-microbioma-i...