El IATA comença a reprendre la seua activitat investigadora gradualment en les últimes setmanes. Hem parlant amb el personal investigador perquè ens compte com es recupera la normalitat i com ha afectat aquesta aturada als seus projectes d'investigació.
Aquesta setmana entrevistem a Remedios Meleroç
Remedios Melero, és investigadora de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments, coordina el grup de treball espanyol d'Accés Obert a la Ciència i en l'actualitat treballa en un projecte nacional relacionat amb les dades d'investigació i la ciència oberta. És membre de la xarxa temàtica MAREDATA, i ha sigut sòcia del projecte FOSTER+ (Facilitate Open Science Training for European Research) per a la promoció de les polítiques europees en matèria d'open science i formació en temes afins.
Pregunta: Quin és l'escenari actual de les publicacions científiques i l'Open Access sota el paraigua de l'Open Science?
Resposta: No existeix una única definició de ciència oberta (open science) però podríem parlar d'una concepció o visió holística de totes les etapes i actors que intervenen en la generació i comunicació de la ciència. Transparència, visibilitat, reproducibilidad, obertura, compartir, col·laboració, participació ciutadana, són alguns dels termes implicats en la ciència oberta. Permetre, obrir i compartir les dades de manera responsable i amb reconeixement dels creadors beneficia a la ciència en general, ja que possibilita reutilitzar dades amb altres finalitats, afegir a nous sets, recalcular, etc., i permet estalviar molts esforços tant econòmics com temporals. Les publicacions en obert, permet eliminar barreres d'accés a comunitats que no es poden permetre el pagament a vegades abusiu per l'accés a continguts per pagament de subscripció, augmenta la visibilitat dels seus continguts i la seua repercussió en les comunitats científiques, propícia la col·laboració entre grups de treball i l'accés a la investigació es converteix en una cosa universal. Per això, l'accés al coneixement com un bé comú ha de garantir-se sobretot en moments en què aquest accés puga contribuir a la salut pública o a l'avanç de la ciència en general.
Les primeres revistes completament digitals i d'accés obert sorgeixen a principi del segle XXI. Existeixen diferents models de revistes open Access des de les gratuïtes per a lectors i autors, que a més posseeixen llicències obertes de reutilització, fins a les de pagament per publicar. El món de les publicacions no es regeix per l'oferta i la demanda per això els preus tant per accedir com per publicar no responen a les lleis del mercat habitual. Buscar noves formes en què es recompense pels serveis prestats i no per l'accés als continguts faria canviar l'estatus tradicional de comunicar i difondre els resultats de la ciència. L'aparició de nous models de negoci o de gestió de les revistes acadèmiques d'accés obert, ha sigut galopant en els últims anys, models tipus cooperativa, com el de l'OHL, en el qual cada soci, les biblioteques, paguen una quota per revista creada. O el de pagament únic per publicar que va iniciar la revista Peerj (model inexistent ja). El model de pagament per publicar (APCs) és el més estés entre les editorials comercials, amb preus que a vegades superen els 5000 dòlars, és només admissible per a investigadors amb projectes que permeten aquesta despesa com a cost justificable. En el que es coneix com Globlal South, aquesta llicència està lluny de ser assumible, i han optat per models col·laboratius en la creació d'infraestructures que permeten la publicació gratuïta assumint els costos les pròpies institucions. Europa ha apostat per l'open Access en les seues polítiques de finançament de la investigació, encara que l'objectiu per al 2020 d'aconseguir l'accés obert a la producció científica encara està lluny d'aconseguir el 100%. A Espanya si excloem les editorials comercials el model de revistes d'accés obert de la universitats i centres d'investigació, és un model de revistes gratuïtes i amb llicències Creative Commons que permeten la reutilització dels treballs en les condicions que establisquen els gestors d'aquestes.
P: Al llarg d'aquests mesos de pandèmia les publicacions científiques sobre SARS-CoV-2 són moltíssimes, quins mecanismes s'usen a nivell mundial per a compartir aquest coneixement que es va generant a tota velocitat?
R: Hi ha hagut diverses formes: algunes editorials davant una emergència com la pandèmia del COVID19 han permés que les publicacions relacionades amb aquest tema quedaren en obert. S'han creat col·leccions específiques dins de repositoris institucionals o temàtics on es recullen articles sobre el virus (p. e. en Digital.CSIC). Això al seu torn permet als agregadores o recol·lectors de repositoris sumar continguts que possibiliten la mineria de dades i fins i tot aplicacions d'intel·ligència artificial, per a això òbviament s'ha de tindre accés a aquests.
La velocitat i la fiabilitat de les dades són rellevants en una situació de pandèmia com en la que estem. En aquest sentit, és molt important conéixer la procedència de les dades i la qualitat d'aquests. En relació amb això, calen destacar dos treballs molt comentats en els mitjans de comunicació dels quals els autors s'han hagut de retractar. Es tracta de dos articles publicats en dues revistes molt prestigioses en el seu àmbit, The Lancet i New England Journal of Medicine (NEJM), sobre l'ús de la hidroxicloroquina en el tractament de la COVID-19, retractats a causa de la falta de transparència en l'obtenció de les dades i la fiabilitat i la qualitat d'aquests. En aquest cas, el prestigi de la revista no va ser suficient per a garantir la qualitat dels treballs.
P: Durant els últims mesos algunes publicacions han generat controvèrsia per tractar-se de preprint, és a dir, publicacions que encara no han sigut revisades per parells quin és el problema darrere de tot això? Publicar en una revista sol ser un procés lent Per què? Es podria agilitar aquests processos?
R: Hi ha certa reticència per part d'editors i autors a fer públiques les preprints abans de sotmetre-les a una revista, i també hi ha comunitats científiques molt habituades a fer-ho com per exemple els físics d'altes energies i computació que les seues preprints es porten depositant en el repositori temàtic Arxiv des de fa més de vint anys. El mateix ocorre en el cas de les dades d'investigació com per exemple el GenBank on es depositen seqüències genètiques de diferents espècies.
La majoria dels repositoris preprints són disciplinares, alguns permeten una avaluació d'experts prèvia feta per la pròpia comunitat científica, la qual cosa facilita la millora o detecció d'alguna incidència. Existeixen també plataformes com Prereview que recol·lecten preprints de diferents repositoris i permeten afegir o sol·licitar una revisió prèvia a l'enviament del treball.
Una altra funcionalitat dels repositoris de preprints són la publicació d'overlay journals, o cosa que és el mateix, revistes que es proveeixen dels treballs prèviament depositats en els repositoris i que passen per una avaluació formal com qualsevol altra. Altres dues iniciatives d'esment són el recentment creat repositori de Preprints de Scielo que alberga preprints abans o després de la seua avaluació prèvia a la seua publicació. Un altre important projecte pilot de la National Library of Medicine és la inclusió de preprints d'aquells treballs finançats per National Institutes of Health (NIH) en PubMed per a accelerar la visibilitat d'aquests. A més, aquesta mateixa institució ha creat un cercador per a la localització de preprints relacionades amb el SARS-CoV-2, anomenat COVID-19 Portfolio, procedents d'arXiv, bioRxiv, ChemRxiv, medRxiv, Research Square i SSRN. El Portfolio s'actualitza diàriament, la qual cosa permet incloure les últimes noves investigacions en obert de forma molt ràpida.
En resum, posar barreres a les investigacions pioneres en un tema de salut com el que ens enfronta al COVID19 suposa un risc per a la humanitat, per això l'accés obert a les infraestructures, publicacions i dades són de vital importància en un temps d'emergència sanitària, sobretot perquè la majoria d'elles són finançades amb fons públics. Els repositoris de preprints fiables i que compleixen amb els estàndards d'interoperabilitat són una alternativa per a la localització de treballs d'una forma ràpida i així poder accelerar l'avanç de la investigació sense necessitat d'esperar a la seua publicació que generalment sol demorar-se setmanes o mesos.